Consolidar la cuina catalana en el seu lideratge mundial.

L’impacte de la cuina feta per cuiners catalans(o no catalans que treballen en el nostre país) en l’escenari internacional és indiscutible. Hem esdevingut una cuina de referència per a bona part de les cuines del món i un fenomen d’anàlisi per a professionals i acadèmics de la resta de països.

Hi ha indicis d’un nou moviment culinari que ve marcat, d’una banda, pel fet que cuiners de tot el món hagin apostat per venir a restaurants catalans i, de l’altra, per l’increment d’alumnes al cursos que ofereixen escoles de cuina catalanes, sobretot a Barcelona.

A més, accions com ScienceandCookinga Harvard, que va venir a buscar a Catalunya el coneixement culinari necessari per fer possible el curs del 2010 i els successius, liderats per Ferran Adrià, o la visita d'aprenentatge a Catalunya de Gaggan Anant, que ara regenta el restaurant Gaggan, considerat el millor d’Àsia, segons la revista The Restaurant, evidencien també aquest fet.

Aquesta dimensió internacional de la nostra cuina ens permet plantejar el III Congrés Català de la Cuina com un procés de diàleg amb la resta de cuines del món, escoltant aquells referents internacionals que ens estudien i que ens han atorgat la categoria de líders mundials.

De fet, cuiners com Gastón A curió, Joan Roca, Alex Atala, René Redzepi, Massimo Botura, Michel Bras o José Andrés, entre d’altres, han acceptat el lideratge de Ferran Adrià com a líder indiscutible, una figura que ha creat un fenomen ideat, construït i consolidat a Catalunya:ElBulli.

En aquest entorn, mantenir una posició de lideratge mundial és probablement el repte més difícil que tenim plantejat en el futur, en un moment de grans cuines emergents i ecosistemes gastronòmics innovadors i, per tant, ha de ser un dels objectius principals del Congrés.

Però no podem oblidar que aquesta activitat tractora innovadora ha influït de manera decisiva en la preocupació per la qualitat de la restauració a Catalunya, també de forma especial en la industria de la restauració col·lectiva.

 

Definir el mapa dels actors de la cuina i la gastronomia catalana.

La transformació de la cuina catalana en les dues últimes dècades ha tingut com a conseqüència una gran diversificació d’actors que intervenen en l’excel·lència de la nostra cuina: cuiners, restauradors, gastrònoms, productors agrícoles, periodistes, prescriptors, acadèmics, científics, professionals de l’administració pública, empresaris, consultors, etc.

L’univers culinari català s’ha estès i diversificat de tal manera que difícilment es pot entendre l’èxit de la nostra cuina si no tenim en compte el mapa complet de professionals i institucions que fan possible, amb les seves connectivitats, el model d’èxit català.

Dibuixar i analitzar aquesta xarxa d’actors per visualitzar les potencialitats que tenim de col·laboració i cooperació, és també un dels objectius definidors del III Congrés Català de la Cuina.

 

Definir i impulsar l’estratègia de país de cara a l’Horitzó Gastronòmic 2025.

Finalment, el III Congrés Català de la Cuina està plantejat com un procés de reflexió que ha de permetre identificar els elements que han portat la cuina catalana a l’excel·lència i al reconeixement internacional.

Definir la fórmula d’èxit i convertir-la en l’eina de planificació estratègica dels propers anys és el repte principal del III Congrés Català de la Cuina. El turisme, la indústria, l’agricultura o la cultura són àmbits complementaris en relació amb la cuina catalana, i juntament amb l’atenció a la formació, la recerca i la innovació (el disseny i la creativitat) condueixen el país a una dimensió gastronòmica i culinària que cal planificar i desenvolupar, i el punt de partida és el III Congrés Català de la Cuina.

Les administracions públiques catalanes tenen el repte de determinar les polítiques que han de portar el país a l’Horitzó Gastronòmic 2025, i fer-ho amb el consens i la implicació de tot el sector. Així doncs, el III Congrés Català de la Cuina és l’oportunitat que té l’administració per establir les bases de l’estratègia i d’un pla d’acció per a les properes dècades. El sector farà les propostes i l’administració marcarà les polítiques alineades amb els resultats.